El millor llegat d'un pare als seus fills és una mica del seu temps cada dia

Escola de pares

Apendre a controlar els “pipis”

Amb l’arribada de la calor comencem a dur a terme el control d’esfínters. La decisió de quan ho farà el vostre fill dependr

à del seu procés maduratiu i de la predisposició de les famílies. És important que vosaltres n’estigueu decidits. Quan arribi el moment (prèviament acordat amb la mestre) començareu vosaltres un cap de setmana traient els bolquers, d’aquesta manera el vostre fill podrà viureu-ho de forma més segura i tranquil·la a casa i el dilluns vinent vindrà a l’escola sense bolquers.

Necesitarem:

  • Posar-li roba còmoda perquè se la pugui pujar i baixar tot sol.
  • Muda de recanvi: 3 o 4 calcetes/calçotets, un parell de pantalons i dos parell de mitjons.
  • Que ens doneu tota la informació sobre com ha anat l’aprenetatge a casa.

 

Com podem ajudar a l’infant a fer aquest aprenentatge?
  1. Treballarem amb l’infant la idea que nosaltres els adults (i sobre tot el pare i la mare) volem que faci “pipi” i “caca” a l’orinal o al vàter.
  2. Quan faci pipi a l’orinal li farem “festes” i li demostrarem que estem molt contents.
  3. Si es fa pipi a sobre no el renyarem, però li direm que volem que el faci a l’orinal.
  4. Per a facilitar aquest aprenentatge el podem posar a fer pipi a unes hores determinades: en llevar-se, a mig matí, abans de la migdiada, després de dormir…, a la vegada li podem anar preguntant si vol fer pipi, si en te ganes,…
  5. Ens caldrà TEMPS, PACIÈNCIA I COMPRENSIO.

Evitarem:

  • Els càtigs i les amenaces
  • Tornar-li a posar els bolquers
  • Els nervis i les presses
  • L’excés d’escrúpols respecte a la seva higiene.

ÀNIMS, entre tots l’ajudarem a realitzar aquest nou aprenentatge

 

 

Què aprenen els infants amb jocs de psicomotricitat?

  •  A controlar la seva postura: de peu, asseguts en diferents posicions, de genolls, tombats…
  • L’ equilibri, tant estàtic com dinàmic: aturats o en moviment.
  • A desplaçar-se: reptant, girant,gatejant, saltant, corrent, etc…
  • La direcció del moviment: endavant, endarrera, adalt, abaix, al voltant, entre…
  • El control de la tensió muscular.

Les activitats de psicomotricitat sempre tenen un en foc lúdic, mai competitiu, i es practiquen de moltes formes diferents i divertides en el terra, a ritme ràpid o lent, amb els ulls oberts o tancats, en espais lliures o amb obstacles, seguint itineraris i trajectòries tipus laberint,etc…

Dins d’aquesta àrea d’ aprenentatge també es treballa la motricitat fina, és a dir, aquelles habilitats que exigeixen precissió i destreça amb les mans i els dits. Per això la psicomotricitat pels més petits inclou exercicis amb les mans.

Poc a poc, jugant i amb ajuda de la mestra anirà millorant la seva habilitat per agafar i subjectar objectes,aprendran a moure cada ditet de forma independent i a seguir amb la seva mirada el que fan les seves mans.

Jocs de moviment, també a casa:

Tot i que es dóna molta atenció a la psicomotricitat a l’ escola infantil, a casa hem de facilitar al nen el joc a l’ aire lliure i activitats divertides que potenciïn la seva habilitat manual.